Voces Layetanas - Reflexions lliures i independents

Trump i l'Independentisme - Semblances i diferències

- -
Confrontem dos fenòmens tan diferents com el Trumpisme i el desafiament nacionalista català         
Voces Layetanas
José A. Ruiz 09/01/2021 1188
Són escenaris molt diferents, però amb ressonàncies en la forma i en el fons. Lluny d'una anàlisi exhaustiva, però intentant mantenir una certa equitat, confrontarem les característiques més cridaneres de tots dos fenòmens.
 
Accés al poder: Similar.
 
Trump va accedir per majoria parlamentària, però no en vots. El mateix pot dir-se del nacionalisme. En tots dos casos una llei electoral anòmala permet que una força que no suma vots suficients aconsegueixi majoria absoluta en el parlament.
 
Política lingüistica: Punts en comú.
 
Estats Units és un país de parla anglesa en el qual la llengua espanyola és la segona llengua més parlada (un 15%) després de l'anglès (79%) i a molta distància de la tercera llengua, el xinès (1%). Per tant l'espanyol ja era present als carrers americans així com en les webs del govern dels Estats Units, fins que l'arribada al poder de Trump va portar l'eliminació del mateix en a considerar l'anglès com una "llengua única". A Catalunya l'independentisme també discrimina l'espanyol d'igual manera, volent imposar el Català com "llengua única", tret que en aquest cas es tracta de la llengua majoritària (51%) i una de les dues llengües oficials juntament amb el català (36%).
 
Política de fronteres: Punts en comú.
 
Trump va voler construir un mur que el separés dels "indesitjables" que, segons ell, els païssos del sud "li enviaven", i li ho faria pagar a ells. El nacionalisme Català també vol aixecar fronteres (encara que no parla de murs físics) que el separin d'aquells als quals Franco "enviava en trens per a diluir-los" i als qui Quim Torra va qualificar de "Bèsties amb forma humana". Exactament el mateix argument que el Partit Nacionalista Alemany (NSDAP) feia servir amb els jueus.
 
Supremacisme i racisme: Diferent.
 
Trump ha emparat, disculpat i fins i tot donat suport a moviments i manifestacions del supremacisme blanc, ha erigit un mur entre ell i la immigració de Sud-amèrica i Centreamèrica i ha canviat lleis per a expulsar als immigrants il·legals, sense comptar la seva criminalització del moviment Black Lives Matter que protesta contra la violència policial contra afroamericans. El nacionalisme català, d'altra banda, fa servir un supremacisme molt selectiu. Els espanyols no són benvinguts. ("Expulsem a l'invasor" deia Puigdemont, i Nuria de Gispert (postulada a la Creu de Sant Jordi) li deia a Ines Arrimadas que "es tornés a Cadis"). Malgrat això, el nacionalisme va realitzar manifestacions a favor de "acollir" immigrants, tot i que molts ho consideravan una maniobra per a atacar la presumpta "insolidaritat" del govern de Rajoy. Clar que el nacionalisme sempre ha preferit immigrants senegalesos o marroquins (que no parlen espanyol), per a així fer servir el català com a "llengua d'acollida", mentre que els immigrants sud-americans i hispanoparlants no són tan benvinguts, doncs costa més convèncer-los que renunciïn a una llengua que aquí parla la majoria malgrat que el nacionalisme la consideri "la llengua de l'enemic".
 
Proteccionisme: Similar
 
Tant Trump com l'Independentisme utilitzen l'argument de "els nostres primer" per a tancar les fronteres comercials i restringir les operacions al mercat intern. En el cas d'un mercat tan vast com l'estatunidenc, que a més és energètica i tecnològicament autosuficient, aquest aïllacionisme pot ser rendible a curt termini, encara que a llarg termini pugui limitar l'expansió. En el cas català, amb un mercat moltíssim menor i majoritàriament dependent d'Espanya, el aillacionisme és un desastre, com han demostrat les fugides empresarials, bancàries i de talent. Evidentment l'independentisme menysprea aquesta última fugida, ja que el talent que prefereixi un altre lloc d'Espanya per a ells "no és talent".
 
Tarannà democràtic: Igual en el fons, diferent en les formes.
 
Des dels seus inicis, Trump ha menyspreat els límits de la democràcia. A les poques hores de convertir-se en president ja feia servir les institucions per a promocionar els seus negocis i els de la seva filla, que passava a ser membre no oficial del seu govern. A això va seguir una purga de qualsevol que el qüestionés o que tractés d'indagar en els seus presumptes vincles amb el poder de Rússia, i tot seguit va iniciar una campanya contra el quart poder: la premsa. Per a Trump tots els periodistes eren enemics i totes les notícies fake news, mentre que la democràcia era ELL, i es va dedicar a desviar totes les culpes a nombroses conspiracions globals (sense entrar en que puguin ser reals o no). El seu govern es va desenvolupar entorn d'un president autoaïllat dels seus propis assessors, governant com un petit emperador, a cop de capritx, habitualment passant per sobre del seu propi govern i a cop de Tuit, dient el primer que li vingués al  cap sense consultar-ho, des de negar el canvi climàtic o menysprear l'actual pandèmia fins a plantejar a la gent que s'injectés desinfectant als pulmons. En el cas de l'Independentisme les formes democràtiques van ser impecables en els seus inicis, encara que el fons sempre ha estat totalitari, però una campanya d'imatge molt treballada que emfatitzava constantment conceptes positius com a "Democràcia", "llibertat", "drets humans", etc van ajudar a disfressar el feixisme subjacent. Darrera aquesta imatge de positivisme l'independentisme s'ha valgut de prevaricació, robatori de dades, espionatge, assetjament a discrepants, vulneració indisimulada de qualsevol llei que no el beneficiï i, finalment, un intent de cop d'estat. Respecte a la premsa, en lloc de desacreditar-la ha optat per comprar-la amb subvencions per a assegurar-se la seva afinitat, mentre es victimitzen, alerten de conspiracions i titllen de "feixista" a qualsevol discrepant. Tant en Trump com l'Independentisme deixen de costat la democràcia quan es converteix en obstacle per als seus fins, però l'independentisme ho dissimula molt millor. Són molts anys d'experiència.
 
Descrèdit preventiu del procés electoral: Semblant.
 
En la campanya que va portar a Trump a la Casa Blanca aquest ja va advertir que "només acataria el resultat electoral si guanyava ell, perquè si no seria frau", però com que va guanyar (encara que no en vots), doncs va deixar en l'aire tal acusació. En aquesta última campanya (que aquesta vegada va perdre en vots I escons) va tornar a posar en dubte el sistema electoral del seu país amb un altre presumpte frau que es duria a terme en el vot per correu, encara que sense poder aportar cap prova d'aquest. En el cas de l'Independentisme, la ANC, després de veure unes enquestes que posen en dubte la seva fràgil i artificial majoria parlamentària, està seguint fil per randa l'estratègia Trumpista d'afirmar que si el nacionalisme perd les properes eleccions es deurà a un frau massiu en el vot per correu dut a terme pels "espanyolistes", encara que tampoc pot aportar indicis ni proves que sustentin tal afirmació.
 
Proclames: Les mateixes.
 
Les frases usades per líders i seguidors han estat pràcticament les mateixes. "Ni un pas enrere" seria la primera d'elles, compartida per tots dos moviments. Quan Trump "escalfava" als seus preparant l'escenari per a un resultat desfavorable deia "Ens robaran el vot per correu!", quelcom que la ANC està repetint paraula per paraula. Quan tots els seus recursos havien estat tombats per la justícia i molts companys del seu propi partit retiraven el seu suport, l'ego del mandatari va poder més que les previsibles conseqüències i va encoratjar una confrontació. Una cosa molt similar va passar amb l'independentisme després de les eleccions "plebiscitàries" d'Artur Mas que es van saldar amb un 47% de suport que l'independentisme no va acceptar, convocant el seu propi referèndum, no secundat per cap país i rebutjat per la comissió de Venècia i el Tribunal d'Estrasburg. Malgrat que la cúpula dels mossos ja havia advertit a Puigdemont que l'enfrontament podia tenir conseqüències tràgiques, el "Ni un pas enrere" de Junqueras i Puigdemont va provocar desenes de ferits (més de 900 segons el nacionalisme, malgrat que només va haver-hi 5 ingressos). Després d'aquell lamentable episodi, unes noves eleccions, legals, democràtiques i reconegudes per tots (fins i tot la CUP es va presentar), van ratificar l'insuficient suport del 47%. Malgrat tot, els independentistes continuen afirmant "votem i guanyem", que és el mateix que afirma Trump contra tota evidència. Però tots dos moviments comparteixen moltes més consignes. "Apreteu, apreteu!" cridava Torra de manera anàloga al "Heu de ser forts!" de Trump. "Els carrers són nostres!" corejaven els seguidors trumpistas en tant que "Els carrers seran sempre nostres!" era la soflama dels seguidors independentistes.  Per descomptat, quan les coses se'ls van anar de les mans, Donald Trump va intentar asserenar als seus fidels amb el reclam "Som gent d'ordre!" amb el que molts d'ells van continuar l'assalt alçant les mans en gest de no violència, però avançant igualment, igual que alguns independentistes empenyien als agents l'1 d'octubre al mateix temps que alçaven les mans cridant "Som gent de pau!". Ara, fins i tot després del desastre que ha estat l'assalt al Capitoli, els seguidors de Trump esperen la seva imminent aparició al costat del mur de Texas corejant la frase de Trump "Ho tornarem a fer!" que sembla prestada del mateix lema que els independentistes van prendre de Jordi Cuixart (impulsor del setge en Via Layetana), amb la qual desafiava als jutges. Si ens fixem en la simbologia fins i tot el marc de fusta portàtil amb la soga per a "penjar als traïdors" que portaven els adeptes a Trump era enormement similar al marc de fusta portàtil amb la Guillotina que van portar els independentistes al 11-S de fa dos anys.
 
Marxes sobre la capital: Semblant.
 
Les marxes multitudinàries cap a la capital són una poderosa escenificació del poble que es rebel·la per a fer-se amb el poder, i deixa excel·lents fotografies. Així ho va entendre el feixista Mussolini amb la seva marxa cap a Roma, i el mateix va fer Torra amb la seva marxa cap a Barcelona (que va acabar amb els disturbis de la tardor negra de 2018), i així també ho ha entès Trump amb la seva marxa cap al Capitoli que s'ha saldat amb greus disturbis, nombrosos ferits i quatre morts.
 
La culpa és dels "infiltrats": Semblant.
 
Tant a Washington com a Barcelona els disturbis van posar capperbaix la ciutat i van causar nombrosos ferits. A Washington es van comptabilitzar quatre morts. A Barcelona va haver-hi només un, un ciutadà francès que va sofrir una aturada cardíaca durant el setge a l'aeroport, mentre l'agent ferit al cap per un projectil d'acer va aconseguir sobreviure. En tots dos casos la tesi dels instigadors és que els actes vandàlics van ser duts a terme per "infiltrats" del bàndol contrari que els feien quedar malament. En tots dos casos les proves aclaparadores van tirar per terra tals afirmacions perquè els propis protagonistes es van gravar en vídeos, es van fer "selfies", van fer declaracions en directe i, en definitiva, van ser perfectament identificats, amb el que no hi ha lloc a dubtes.
 
Com veureu, aquests punts no són una anàlisi ni profund ni exhaustiu. La meva percepció quan vaig començar a documentar-me era que trobaria alguna direcencia més, però realment gairebé tot han estat similituds. Evidentment molts arguments han quedat fora i altres poden donar lloc a debat, però crec que és evident la correlació. Per descomptat al nostre país hi ha molts interessos polítics diferents, i tant en l'eix esquerra-dreta com en el nacionalista-constitucionalista cadascú vol acostar la brasa a la seva paella. Alguns (pocs) defensen el trumpisme, mentre que la majoria ho condemna, i entre ells uns certs sectors de la dreta s'animen a equiparar la marxa sobre el Capitoli amb les protestes del 15-M, mentre que uns certs sectors de l'esquerra fan malabarismes per a trobar-li semblança amb les protestes de la dreta o dels sindicats policials contra el govern de Sánchez, com si qualsevol d'aquestes protestes fos equiparable a l'assalt d'una institució democràtica per a canviar un règim de govern, que és el que ha intentat el trumpisme.. i en el seu moment, també l'independentisme.
 
Hem de recordar que el fet greu no és cap atac de la dreta ni de l'esquerra, sinó el de la mentida contra la veritat, el dels agitadors contra el sentit comú, i el del totalitarisme que afirma ser democratic  sobre l'autèntica democràcia.
                   

Voces Layetanas: Articles relacionats