Voces Layetanas - Reflexions lliures i independents

Què és més 'cultura catalana'? La sardana o la llengua espanyola?

- -
Realitzem una anàlisi arran de les polèmiques amb la consellera Vilallonga per la sardana, la "raça catalana" i la llengua única.         
Voces Layetanas
José A. Ruiz 07/02/2020 354

Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha protagonitzat una recent polèmica en afirmar que la sardana, la dansa pròpia de Catalunya, és part del folklore que defineix a "la raça catalana", una afirmació que l'actual consellera va realitzar el setembre passat i ha tractat fer passar com un "lapsus" malgrat que va afirmar el mateix al gener de 2010 en una conferència, referint-se, per a més inri, a una frase escrita per ella mateixa en un llibre que va publicar en 1986.

I es dóna també la casualitat que la consellera Vilallonga és signant de l'anomenat "manifest Koiné" que defensa el català com a llengua única de Catalunya, seguint la tònica anti-espanyol de la seva antecessora, l'ara fugada Clara Ponsatí, que demanava perdó orgullosa (com només un nacionalista sap fer-ho) per no poder defensar-se correctament en espanyol. Perquè encara que l'espanyol és la llengua més parlada de Catalunya, per a la conselleria de cultura de la Generalitat no és cultura catalana.
 
Això ens planteja una interessant reflexió que resoldrem en aquest mateix article. Què és més català? La llengua espanyola o la Sardana? A quina de les dues la hi podem considerar amb més arguments "cultura catalana"?
 
La Sardana
 
La paraula sardana apareix per primera vegada en un document del segle XVI relatant la prohibició que d'ella van fer els jurats d'Olot el 5 d'agost de 1552 en considerar-la, igual que altres danses de l'època, un ball “deshonest”.​ No obstant això no hi ha informació d'en què consistia ni si s'assemblava al ball actual amb el mateix nom (que difícilment pot qualificar-se de "deshonest"). Registres molt posteriors ja comencen a definir-la com un ball circular, derivat dels existents en altres parts de europa i, especialment, de Grècia. Però en realitat la versió actual de la sardana va ser creada en el segle XIX per l'andalús José María Ventura Casas, de Jaén, que es va traslladar amb els seus pares a Catalunya, on va ser més conegut com a Pep Ventura. Ventura considerava la sardana massa curta (només durava dos minuts) i molt limitada, per la qual cosa la va renovar completament amb compassos il·limitats i afegint la popular cobla i els instruments de vent (que abans no existien), inspirant-se en òperes del seu temps i en una cosa tan espanyola com la sarsuela.
 
No he pogut trobar una estimació de quantes persones a Catalunya ballen sardanes, encara que podríem aventurar que molts milers en tota Catalunya.
 
La llengua espanyola
 
Encara que a Catalunya es parlen tots dos idiomes i encara que tots dos han evolucionat a partir del llatí, el Català va ser el primer a Catalunya, apareixent al segle XII, mentre que l'Espanyol no va començar a implantar-se fins al segle XV. Al 1490, quan els primers impressors Alemanys es van establir a Barcelona ja publicaven més en Español que en Català. En el segle XVI el filòsof Cristofol Despuig afirmava que en les grans ciutats ja amb prou feines quedava ningú que no sabés parlar Castellà, i en els inicis del segle XVII en Miguel de Cervantes constatava que l'Espanyol ja era llengua d'ús comú al costat del Català, i que els barcelonins es referian a ell com "la nostra llengua". Evidentment tots aquests fets van succeir molt abans de la guerra de successió, del tán escatainat 1714 i, evidentment, abans de Franco.
 
Actualment la Llengua Espanyola, l'Espanyol o Castellà, és la llengua materna d'aproximadament el 51% dels catalans (més de quatre milions), davant del Català, que ho és d'aproximadament el 36% (menys de tres milions) segons les dades de la Generalitat de Catalunya d'un estudi realitzat durant la presidència d'Artur Mas. A més, la gran majoria dels catalans són plenament bilingües.
 
Anàlisi
 
Si hem de comparar totes dues expressions culturals (i de no ser pel contrasentit nacionalista ni se'ns ocorreria comparar-les) podríem atenir-nos a aquests criteris:
 
- La seva antiguitat a Catalunya: L'Espanyol va arribar a Catalunya molt abans que la Sardana (segle XV davant el segle XVI), i això sent molt generosos i considerant que el "ball deshonest" referenciat en aquells escrits guardés alguna relació amb la sardana actual.
- La seva popularitat entre els catalans: L'Espanyol ho parlen gairebé tots els catalans, i per a més de quatre milions és la llengua nativa. Malgrat no poder constatar quants milers de sardanistas hi ha en l'actualitat, no val la pena ni començar a comparar.
- El seu origen: L'Espanyol va néixer a Castella (encara que podria precisar-se que en la zona de la Rioja), mentre que la sardana té els seus orígens més probables en les danses circulars de l'antiga Grècia i la seva versió actual va ser creada per un català nascut a Andalucía. Cap d'elles doncs és una expressió cultural creada netament a Catalunya per Catalans.
 
Conclusió
 
La que cada lector vulgui treure. Per a qui subscriu, tan catalana és la sardana com la llengua espanyola. Considerar que una defineix a "la raça catalana" mentre que l'altra és "la llengua de l'enemic" és una reflexió que demostra molt poca cultura i que només pot deure's a un pensament profundament supremacista la finalitat del qual és amputar a Catalunya una part imprescindible de la seva pròpia cultura per un sentiment de superioritat que tant de bo s'hagués extingit a Europa després de vuit dècades.
                   

Voces Layetanas: Articles relacionats