Voces Layetanas - Reflexions lliures i independents

Quan diuen "Sit and Talk" però fan "Hit and Burn"

- -
Els disturbis d'ahir van contradir una vegada més el missatge del Tsunami "Democratic"         
Voces Layetanas
José A. Ruiz 19/12/2019 378

Vaig arribar a pensar que els nois de Tsunami Democratic em decebrien. Al cap i a la fi les seves exigències eren la llibertat per a penjar pancartes reivindicatives en el camp i que el govern s'assegués a parlar amb els colpistes, i totes dues coses estaven garantides. Pedro Sanchez el no-dorment tenia un equip negociador deixant-se els glutis en les cadires de la taula de negociació compartida amb ERC i s'hi havia genuflexionat telefònicament davant Torra, el delegat de l'escapolit de Waterloo, mentre el Barça cedia al xantatge i permetia que les pancartes reivindicatives onegessin insultants en les graderies.

Però com deien en Braveheart, "No ens hem pintat així per a res". Així que els "Tsunámics" (l'etiqueta del dia era #Tsunamicdemocratic) van començar amb mitja hora de càntics i kumbayás. Totes les gracioses performances orquestrades (presumptament) des de Waterloo tenien com a finalitat donar una imatge innòcua i festiva de l'esdeveniment. Llançament de "democràtiques" pilotetes (grogues) inflables, cartells, màscares de Messi.. però de seguida aquella fórmula pacifista es va anar esgotant. Aviat entre els cors de pau van començar a colar-se els coneguts "viscas" a certa banda terrorista que té el vergonyós rècord de ser la més ineficaç de la història (Terra Lliure va provocar més morts entre els seus propis membres que entri els seus objectius).
 
Diversos "surímics" es van dedicar a assetjar als assistents, abans de començar el partit. Alguns intentaven dificultar el seu accés. Molts cantaven "Els segador" a plens pulmons, com si cadascuna de les paraules pogués ferir. "Bon cop de falç!" "esmolem ben bé els eines!" "Que tremoli l'enemic!". Vaja, amor i somriures. Entre la gent alguns havien de preguntar-se "Quan l'embolicarem de debò?".
 
Així que un cop escalfats els ànims els "tsunámics" van canviar l'avorrit mantra del "Sit and Talk" (Asseguem-nos i parlem) pel més divertit "Hit and Burn" (colpejar i cremar). Van començar amb timidesa, envoltant i assetjant a la periodista de Televisió Espanyola, a la qual van acabar llançant excrements "democràtics" per la seva gosadia de voler informar del que passava. Després van començar a llançar objectes als furgons dels mossos, però aquests no paraven a respondre, així que no era tan divertit. Van tornar a la periodista, i com es preparava una altra connexió en directe van esperar el senyal per a cremar el primer contenidor. Aquí alguns assistents van començar ja a animar-se, perquè fins ara només havien aconseguit un bon dolor de peus i perdre's el partit. Els somriures van apuntar als seus rostres davant el foc purificador. I van començar a fer el que els agrada. Com no hi havia ningú a qui pegar, es van enfrontar amb els Boixos nois, però aquests no són nous a l'hora de repartir.. I van haver de sortir corrent. Això no és per al que s'han preparat. Tornen a terreny conegut.
 
Contenidors cremant.. desafiaments als mossos. "Correu tots, que ja carreguen!" Les hormones disparades mentre joves encaputxats viuen amb èpica unes escaramusses que després TV3 emetrà a càmera lenta exposant les imatges més glorioses en un vidiwall sobre una taula de debat plena d'independentistes indignats. Més atacs a periodistes (llàstima, ara porten casc). Bé, al cap i a la fi això no ho emetrà TV3.. i això que el partit encara no ha acabat. Llavors si que la podem embolicar..
 
I inevitablement arriben els ferits. Les càrregues dels mossos omplen a alguns de blaus. En la calor pels atacs de "els valents" alguns agents donen més cops dels estrictament necessaris.. encara que res que no vegem en qualsevol altra manifestació amb joves enfrontant-se a la policia. Molts d'aquests joves posen cara de sorpresa o indignació, sense entendre que els policies no poden ser colpejats amb impunitat, que respondran. Uns altres, més agosarats ataquen una furgoneta policial i aconsegueixen obrir-la encara que no aconsegueixen entrar en ella. Caos. Terror.
 
I poc més succeeix (com si el descrit no fos ja una salvatjada) perquè després d'una nit de cremar i trencar coses, ni tan sols això és ja notícia a Barcelona. Gràcies a Sánchez, a Torra i a Colau, el veritable trident invencible que ha arrasat a Barcelona. L'odi ha tornat a campar pels carrers. S'ha produït una tràgica notícia que ja no és notícia.
 
Zero a zero. És el final de la trobada. També és el resultat que ha aconseguit Tsunami Democrátic. No ha cridat l'atenció internacional sobre Catalunya. No ha fet tremolar els fonaments de res. Només un dia de glòria local, un Trending Topic que emportar-se als llavis ressecs, un desfogui per a uns vàndals amb "mono" d'un mes sense cremar coses. Però ni un gol a favor ni en contra. Algun comentari a peu de pàgina de com uns milers d'independentistes demanaven diàleg i respecte pels drets humans i després trencaven i cremaven coses, com de costum.
 
M'és fàcil imaginar a dos europeus comentant el tema mentre esmorzen:
 
"Què tal el partit?"
 
"Fluix. No va haver-hi gols. I crec que han dit quelcom d'uns disturbis dels nacionalistes"
 
"Encara estan amb això? I què fa el govern d'Espanya?"
 
"No ho saps? Fa un any que no tenen govern".
 
"Crec que aquest estiu visitaré Roma".
 
"No anaves a Barcelona?"
 
"No sé. Ja veurem".
                   

Voces Layetanas: Articles relacionats