Voces Layetanas - Reflexions lliures i independents

1-O: Apocalipsi política i passivitat al carrer

Mentre el nacionalisme vivia un altre "dia histèric" els Catalans vam anar tranquil·lament a treballar         
Voces Layetanas
José A. Ruiz 02/10/2019 505
Si qualsevol nacionalista dels que ahir es va llançar al carrer portant una torxa llegís el titular d'aquest article no estaria d'acord en absolut. Per a ell, envoltat d'altres nacionalistes portant igualment torxes (Ah, Quins records d'aquesta Alemanya dels anys trenta del segle passat!) el món estaria transformant-se enfront d'ell. De la mateixa manera, si cap nacionalista una mica més mandrós s'hagès quedat ahir tancat a casa seva veient la TV3 arribaria a la conclusió que el món girava entorn d'aquesta data. Les imatges de la televisió nacionalista van mostrar en bucle els cops que la policia propinava dos anys abans a aquells votants que es resistien a deixar-los passar o a abandonar els centres de "votació". Cops, cops i més cops (tret del principal que va ser el cop d'estat, es clar), entrevistes a adorables senyores grans que relataven quan els havien dolgut els hematomes, i portentoses gràfiques explicatives i detallades analitzant les zones del cos estadísticament més afectades, que si el coll, que si les cuixes. TV3 va fer tot el possible a traslladar a cada espectador el dolor de les "víctimes" i assenyalar a un únic culpable. No, no es tractà de Junqueras i Puigdemont, els qui havien encoratjat als seus fidels de tancar els seus fills tot el cap de setmana als col·legis per a interposar-los en el camí de la policia i els van animar a enfrontar-se i rebre els cops martirizants per a aconseguir una bona foto. Tampoc el culpable últim va ser la policia espanyola ni el maldestre govern del Partit Popular encarnat en Mariano Rajoy, ni el "pèrfid" rei Borbó que havia tingut la gosadia de dir que el referèndum il·legal era un desafiament a la democràcia. El culpable era la mateixa Espanya, com a concepte indivisible. Cadascun dels seus habitants, cada ciutadà que es considerés aiximateix espanyol estava darrere de cada dolorós cop rebut pels nacionalistes.. perdó, pel "poble de Catalunya".
 
Tot i això, aquest tercer Primer d'Octubre els catalans vam fer majoritàriament "zàping". Un zàping metafòric, s'entén. La gent es va aixecar al matí per a anar a treballar i això va ser tot. Alguns ens aproximàvem als accessos a les rondes de Barcelona amb certa aprensió, esperant que algun hiperventilat aparqués el seu cotxe a l'accés i es tombés a l'asfalt, com en altres ocasions, tenint-nos enfadats mig matí. Res d'això va succeir. Vam anar a treballar, vam fer la nostra jornada i vam tornar a casa amb els deures fets.
 
Per descomptat que van haver-hi manifestacions, i fum, foc i violència. Segons les xifres proporcionades per la Guàrdia Urbana es van concentrar 18.000 persones per a reivindicar el "Dia dels cops", la qual cosa comparada amb les 180.000 persones proclamades un any enrere dóna una caiguda del 90% en el suport al "mandat del poble". Com acostumo a dir sovint als amics que em truquen preocupats des de fora de Catalunya cada cop que veuen l'apocalipsi televisat de torxes i llanternes: penseu que a esquerra i dreta d'aquest carrer al qual es deslliga la histèria i uns energúmens escupeixen i empenyen als periodistes, hi ha altres carrers als quals no està passant absolutament res. La ciutat està en calma. Simplement a les càmeres de televisió els sembla molt més interessant el carrer en conflicte.
 
I la bonica coreografia de leds, bengales de colors i espectaculars torxes té tres lectures la mar d'interessants.
 
1- Per més que es vesteixi de democràcia, el nacionalisme català no deixa de recórrer a les tècniques i símbols que tant van funcionar durant el nazisme.
2- Aquesta miriada de torxes de llarga durada no és barata i amb seguretat no les van portar els manifestants de casa seva. Els diners per tot això surten de les entitats nacionalistes subvencionades amb els impostos de tots els catalans.
3- Si despulléssim totes aquestes escenes de la seva vistosa pirotècnia, l'espectacularitat de la foto es reduiria força. És gent. Molta. Però moltíssima menys.
 
Perquè els tuits del nacionalisme a les xarxes socials ja no dissimulen el seu nerviosisme. "Som quatre gats!" deien ahir quan es dirigien a assetjar les forces de la llei a Girona. Com quatre gats (o en aquest cas vint) eren els congregats per la CUP aquest passat cap de setmana per a "foragitar l'exèrcit" de la caserna del Bruc a Barcelona. A la convocatòria, d'altra banda, van respondre també al voltant de 200 barcelonins amb rojigualdas que es van interposar entre els escassos convocats i la caserna, mirant-los com qui diu "I només per a això hem vingut?". Molts menys del esperat, com en aquest últim onze de setembre, del qual el nacionalisme encara es demana el per què de la baixa afluència. Van ser més violents, menys somrients, però sobretot, van ser menys.
 
Serà potser que la gent està cansada de portar set anys enfadada? Serà potser que els polítics diuen una cosa als seus mítings i una altra als jutjats? Serà per que fa temps que no tenen full de ruta? O potser per fer "prietas las filas" amb els acusats per terrorisme i pels "selfis" dels seus líders amb aquells "demòcrates" de cloratita i goma-2?
 
El cas és que aquest 1 d'Octubre va arrivar l'infern polític (crits de "desobediència" de qui ha despenjat el llaç en rebre l'ordre, proclamació d'un "parlament bis" per part de qui crida "ni un pas enrere" des de Waterloo, la declaració de "no submissió a la sobirania d'Espanya" del poble d'Amer, afirmant tot i això que no cometria "cap falta administrativa" per si de cas..), però el carrer no va acompanyar. Molts nacionalistes han "desconnectat" dels seus líders.
 
És una "tardor calenta", si, però sembla que refresca.
                   

Voces Layetanas: Articles relacionats
Si. Estic assenyalant aquest botó
Prem el botó per a escoltar-nos

Descarrega una APP per a escoltar-nos en el teu mòbil