Voces Layetanas - Reflexions lliures i independents

De tsunami a marejol

El nacionalisme dividit tanca la Diada menys massiva dels últims anys         
Voces Layetanas
José A. Ruiz 11/09/2019 496

De "tsunami democràtic" a "marejol totalitàri". Així podria qualificar-se una jornada que va començar amenaçada per la pluja però va acabar revelant sota un sol resplendent els enormes clars que les baixes inscripcions sobre les quals alertava la ANC ja deixaven endevinar. Ni la guàrdia urbana i el seu presumpte "factor Colau" van ser capaços de donar xifres que igualessin si més no les d'anteriors concentracions, deixant-ho tot en uns generosos 600.000 manifestants, comptant els 1200 autobusos llogats per la ANC que se suposen hauràn portat fins a 60.000 seguidors des de pobles i capitals de província.

La pluja serà, a gairebé segur, l'excusa que el nacionalisme més irredent esgrimirà per a disculpar aquesta derrota anunciada. El que no tractaran si més no d'explicar és la progressiva degeneració del que abans era una festa per a tothom i ara es un aquelarre minoritari en el qual tant es cremen fotos com es passegen guillotines amb la clara amenaça de tallar el cap a l'enemic (o al dissident). Nombrosos disturbis, assalts al parlament, insults a periodistes i intents de silenciar-los.. Per descomptat, la democràcia no ha fet acte de presència.
 
Potser el catalanisme moderat ja n'ha tingut prou de relats que com més dramàtics menys s'assemblen a la realitat, i de líders que diuen als seus seguidors que el paradís està pròxim mentre asseguren al jutge que tot va ser una pantomima. Potser les fotos del "presidentlegítim" fotografiant-se somrient al costat d'en Fredi Bentanachs, fundador de la banda terrorista Terra Lliure, els hagin semblat excessives. O potser les imatges del mateix Puigdemont donant un sermó en mig d'un parc a sobre d'un grapat de Palets del "Mercabruselas" amb el seu mòbil als peus i envoltat d'una trentena d'acòlits i una colla sardanera sexagenària els hagi recordat aquell missatge del "exiliat": "És un ridícul històric".
 
La veritat és que el castell de naips s'esfondrà i no són pocs els que en caure s'adonen que no hi ha ningú per a recollir-los. Són tants ja els que van canviar "digo" per "diego", els que es van prejubilar i els que ja s'han establert en altres monarquies sense fer molts escarafalls, que els partits que encara porten la torxa (o torxes, com a l'Alemanya dels anys trenta) del nacionalisme s'enfronten al fet que ja no tenen actius. Els "jovenets" d'Esquerra com Junqueras estan probablement pròxims a respondre dels seus actes delictius mentre que en el PDECAT la degeneració de Pujol a Mas, després a Puigdemont i Finalment a Torra ha baixat tant el llistó que ara el segon de la llista es postula per a liderar de nou les joventuts nacionalistes. El desastre l'il·lustra el fet que és ara Rufián "el nen de la impressora" el major home d'estat, el més moderat i assenyat que queda en el nacionalisme. I un grup dins del seu propi partit ("El moviment 1 d'octubre") el persegueix per a decapitar-lo (potser amb la guillotina exhibida) per autonomista, per residir a Madrid i per parlar espanyol. Pels mateixos motius podrien estar perseguint a Junqueras, ja que tots dos pensen igual, però com aquest últim és un màrtir, parla català i té els seus vuit cognoms en regla, doncs millor decapitar al charnego.
 
Vaja, que hem assistit potser a la tempesta abans de la calma, al "gatillazo" final abans que per fi, d'un costat i de l'altre, es posin a treballar.
                   

Voces Layetanas: Articles relacionats
Si. Estic assenyalant aquest botó
Prem el botó per a escoltar-nos

Descarrega una APP per a escoltar-nos en el teu mòbil