Voces Layetanas - Reflexions lliures i independents

Al constitucionalisme hi ha lloc per tothom. O no?

L'atac de Crònica Global a Dolça Catalunya, un vergonyós exemple de 'foc amic' a la resistència         
Voces Layetanas
José A. Ruiz 10/09/2019 257

En un moviment inesperat, el digital constitucionalista Crònica Global ha atacat al veterà Blog constitucionalista Dolça Catalunya. No ha estat en un article ni en dos, sinó en tota una sèrie en la qual presumptament es "destapen" les persones darrere del fructífer Blog que ha estat i encara és referència per a la resistència al nacionalisme. Però lluny d'estarse-se a revelar la identitat d'un grup de persones (que havien dit per activa i per passiva que volien salvaguardar les seves identitats per temor a represàlies nacionalistes) els articles de Crònica Global han inclòs ofenses, injúries i enormes difamacions.

Perquè una cosa és dir que el blog ha perdut la frescor dels seus inicis, que podria ser, o afirmar que desprèn una certa oloreta a sotana, que també és cert i mai no ho han amagat. Ja és més seriós dir que contraresta al nacionalisme català amb un nacionalisme espanyol encara més exacerbat, o vincular-los alegrement a la maçoneria, a "moviments clericals més extrems encara que el Opus Dei", o a elements d'extrema dreta, i ja és totalment intolerable equiparar-los amb els assetjadors de Arràn i molt menys amb el Ku Klux Klan, cosa que han fet sense despentinar-se.
 
I encara no hem tingut en compte que en revelar aquestes identitats (i algunes ja han estat desmentides pels propis assenyalats) el digital els ha posat en el punt de mira dels independentistes, que no dubten a atacar als mitjans crítics, com el propi Crònica Global ha pogut experimentar. A més, el digital ha donat a l'independentisme armes i (falsos) arguments amb els quals atacar al constitucionalisme en el seu conjunt.
 
Dolça Catalunya sempre ha mostrat com a propis els símbols catalans tant com els espanyols. La senyera catalana (i no l'estelada) conviu amb la rojigualda, i la barreja única de català i espanyol que desprenen els seus articles deixa clar que per a ells estimar una cultura no implica menysprear l'altra. L'única resposta del Blog al seu atacant ha estat republicar un vídeo amb nombrosos i rellevants suports del constitucionalisme, ironitzant sobre el qualificatiu rebut: "El Ku Klux Klan català", però sense entrar al drap i sense esmentar ni tal sols el nom del digital que els ha difamat. Quelcom que al meu entendre els situa moralment un graó per sobre dels seus difamadors.
 
Finalment us diré que escric això des d'una humil gaseta constitucionalista sense cap relació amb cap dels dos mitjans. Si volgués ser rebuscat diria que Dolça Catalunya és la competència, però aquí estic, reivindicant-la, perquè les lluites cainites ens afebleixen a tots. De fet el mitjà al qual aquesta gaseta està vinculat, l'emissora de ràdio Onda Layetana, es deia anteriorment Tabarnia Ràdio, però va haver de canviar de nom perquè cert personatge va aconseguir registrar la marca abans que pogués fer-ho el seu propi creador (amb l'autorització del qual comptava aquesta emissora) i va voler fer servir aquest poder per a intentar imposar la seva força, per la qual cosa aquest mitjà va decidir adoptar un nou nom. I abans d'això, una altra emissora de ràdio, que es autocalifica com "LA ràdio constitucionalista de Catalunya", feia servir les xarxes socials per a atacar a la seva competència amb el frèvol i poc original argument que estava "finançada per forces d'extrema dreta".
 
El que vinc a concloure és que, encara que és legítim criticar o investigar a altres mitjans, aquestes "punyalades fraternals" al veí ens empetiteixen a tots. Si pamflets nacionalistes subvencionats com elnacional.cat o vilaweb volen matar-se entre ells, que ho facin, però els qui respectem la llei i la democràcia no podem permetre'ns aquestes lluites de poder que tant agraden als nostres polítics (i als dels altres). Tant em fa Dolça Catalunya o Somatemps, tant em fa Crònica Global o Libertad Digital, i m'és el mateix La Silenciosa que la Gaceta Layetana. Tots tenen diferents enfocaments i veus diferents, del més gran al més petit, i tots són necessaris, amb les seves fallades, en un món de premsa subvencionada. Els que descendeixen al fang, com el digital que ha motivat aquest article, perden de cop el prestigi que tant els havia costat reunir, i en fer-ho es fan tan mal a ells mateixos com al seu teòric rival.
                   

Voces Layetanas: Articles relacionats
Si. Estic assenyalant aquest botó
Prem el botó per a escoltar-nos

Descarrega una APP per a escoltar-nos en el teu mòbil