Aquest dijous ha tingut lloc una concentració multitudinària (fins al punt en què ho permet el compliment de les mesures sanitàries) en resposta a les amenaces del nou govern nacionalista encapçalat per Pere Aragonés de desallotjar a la Policia Nacional de la icònica comissaria de Via Laietana. Aquesta intenció és una reclamació habitual dels nacionalistes, secundats per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha insistit en diverses ocasions en aquest desallotjament, amb la pretensió de convertir l'actual Prefectura Superior de Policia en una mena de centre d'interpretació del franquisme, període amb el qual s'intenta vincular al cos de policia.
Gran varietat d'associacions
Si alguna cosa ha distingit aquesta concentració d'unes altres és la diversitat de partits polítics, sindicats i associacions, grans i petites, que ha reunit. Sindicats policials com JUPOL, associacions com Cataluña Suma o Españoles de a pie, fins i tot partits polítics de recent formació, com el Partido de Orden y Ley (POLE), que després de presentar-se en les passades autonòmiques de Madrid podria estar preparant la seva implantació a Catalunya.
Per què desitja el nacionalisme expulsar a la Policia Nacional?
És conegut que els partits nacionalistes consideren als cossos i forces oficials de l'estat "forces d'ocupació", i molt especialment a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, mentre que el cos de Mossos d'Esquadra és considerat "la nostra policia" pel nacionalisme (encara que també tenen els seus retrets amb ells). L'excusa més utilitzada per a tal enemistat és la representació estatal que implica la Policia Nacional juntament amb la seva passada vinculació al règim franquista, però més enllà d'aquests extravagants arguments (que implicarien que tota la policia actual està "tacada" pel franquisme) podrien amagar-se motius molt menys idealistes.
Per exemple, segons un recent informe de l'europeu Govern Quality Institute, Catalunya és la regió amb el pitjor govern d'Espanya i en aquesta qualificació un dels valors principals és la corrupció. Va ser la corrupció la que va descavalcar al primogènit de Jordi Pujol de ser el seu successor polític, la qual cosa va fer que hagués de reemplaçar-lo per Artur Mas i possiblement va donar origen al "procés", com van asseverar en el seu moment polítics com Miguel Angel Revilla. També va ser la corrupció la que va desmembrar el partit de Mas i va treure els colors a les elits procesistes posant al descobert una miriada de casos de corrupció (cas 3%, cas Palau, cas ITVs, cas de les pròtesis caducades, desviaments de l'ajuda al tercer món, etc) que s'han estès fins als seus partits successors, estant la múmero un de JuntsXCat, Laura Borràs investigada per corrupció, quelcom que ja sembla una tradició en la formació postconvergent. I tots aquests escàndols de corrupció tenen una cosa en comú: han estat investigats per la Policia Nacional i per la Guàrdia Civil. El cos de Mossos de Esquadra mai han tret a la llum un sol cas de corrupció que afecti el govern nacionalista, ja que encara que compta amb molts agents compromesos i eficients, la politització del cos augmenta amb el rang segons testimoniatges de diversos mossos entrevistats. És facil suposar que amb la desaparició de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja ningú investigaria la corrupció a Catalunya.
Aquest podria ser un dels factors determinants que impulsen al nacionalisme a buscar la complicitat del govern de
Pedro Sánchez per a eliminar aquest obstacle. Malgrat tot els principals defensors de la Policia no pretenen quedar-se quiets davant tal amenaça, motiu pel qual el sindicat policial
JUPOL ha llançat una
campanya en Change.org buscant adhesions per a impedir el desallotjament. Una campanya que fins al moment ha aconseguit 70.000 signatures.