Pablo Iglesias torna a impedir un govern d'esquerres

Els interessos polítics i els personalismes s'han imposat en tot l'espectre polític impedint la governabilitat d'Espanya         
Noticias
José A. Ruiz 25/07/2019 232

Va succeir en 2016 i ha tornat a succeir tres anys després. Els interessos partidistes s'han imposat a l'alta política. El "no" d'Iglesias que tomba la investidura de Sánchez ens retorna a aquell primer no, gairebé pels mateixos motius.

124 vots a favor, 155 en contra i 67 abstencions. És el balanç de vots que ha enviat al partit socialista directament a setembre. Però en aquesta ocasió la culpa no és només de Pedro i Pablo. Amén de "els Picapedra" han estat tots els partits els que han contribuït a aquest fracàs col·lectiu. Com diu la frase, "entre tots la van matar i ella sola es va morir", on aquest "ella" ha estat en aquesta ocasió la paciència de la gent.
 
Perquè cap dels representants polítics ha pres una decisió pel bé del país que pretenen governar (o destruir), però és que en molts casos tampoc han pres la decisió que més convé al seu propi partit. Fa l'efecte que els actuals líders polítics (mai aquest terme va estar tán devaluat) han actuat per pur orgull, únicament per quedar-se a gust. I no és per a això per al que els paguem.
 
Unidas Podemos, (partit que bién podria canviar el seu nom per "Pudimos") ha pres una decisió que el perjudica, ja que la seva contínua caiguda entre els seus votants no farà sinó accelerar-se en una probable pròxima convocatòria electoral. El partit de Pablo Iglesias no es resigna a quedar-se amb poca cosa, encara sabent que en els previsibles pròxims comicis gairebé segur matarien per tenir el que ara estàn rebutgant.  El benestar dels espanyols? Aquest no és el tema.
 
El Partit Socialista s'ha convertit en un enorme conjunt de ments inactives, ja que la primera i l'última paraula la té un Pedro Sánchez que actua com si hagués guanyat les eleccions per majoria absoluta i els altres partits haguessin d'abstenir-se perquè es tracta d'ell o el caos. I en aquesta èpica inventada ell ha de guanyar, i si perd és perquè els altres no estan a la alçada. Tot i això el que Pedro sembla desconèixer és que uns pocs busquen aquest caos, i molts altres pensen que el caos no pot ser gaire pitjor que el que ofereix en Pedro. El benestar dels espanyols? Per descomptat que aquest no és el tema.
 
El Partit Popular s'ha convertit en un somriure gelat posat al capdavant d'una estructura mastodòntica que resisteix per pura inèrcia. Casado espera resistir per la força del costum i veure el cadàver del seu enemic passar davant la seva porta. El benestar dels espanyols? Això no és el que estem tractant.
 
Ciutadans, que fora la gran esperança blanca, centrista, coherent i incorruptible, s'ha tornat tán enigmàtica i capritxosa com la resta. Rivera i les seves línies vermelles han menyspreat el pacte de centreequerra desitjat per molts i que hagués generat un govern estable i constitucionalista. Que el partit socialista pacta amb els "enemics d'Espanya"? El partit socialista pactaria amb qualsevol, fins i tot amb ells! No seria millor tenir a Sánchez lligat per un pacte com el de fa tres anys? No és millor tenir a Sánchez controlat? Quan Rivera li va tancar aquesta sortida, obsessionat per un pacte de dretes i per ser el nou PP, també va tancar aquesta sortida a tots els espanyols. El benestar dels espanyols? No li feu perdre el temps!
 
Dels nacionalistes catalans (no confondre mai amb "els catalans") no cal esperar ja res que no siguin càlculs egoistes. En aquests moments tant ERC com el PDECAT busquen marcar perfil propi i tornar a l'autonomisme sense que els seus fidels ho notin, mentre s'apunyalan entre ells sobre el cadàver de la CUP. El benestar dels espanyols? Els importa tan poc com el dels catalans.
 
El PNV d'Urkullu és un espectador interessat al qual tant li fá una cosa o la contrària, perquè Euskadi té ja una fiscalitat envejable i, gràcies a Rajoy, una sucosa assignació extra, per la qual cosa només li queda romandre atent a quan la seva força torni a ser necessària i suficient per a tornar a extorquir al governant de torn per un altre tros del pastís. El benestar dels espanyols? Tant els hi fà, encara que el benestar dels bascos sí que sembla importar-los, o si mes no el dels nacionalistes bascos.
 
La resta de formacions, tant nacionals com regionals (Gallecs, Valencians, Càntabres, Canaris..) saben que poc poden sumar o restar i no criden gaire l'atenció, sabent que assisteixen a una guerra fraticida a la qual no són els protagonistes. Ja arribarà el seu moment.
 
Enrere van quedar els temps de l'alta política, quan Espanya començava a aixecar el cap després d'una dictadura, quan estava fresc el que era el (autèntic) feixisme i la falta de democràcia, i els polítics sabien que per a sumar forces havien de restar aspiracions.
 
Res d'això queda avui.
                   

Onda Layetana Noticies: Articles relacionats
Si. Estic assenyalant aquest botó
Prem el botó per a escoltar-nos

Descarrega una APP per a escoltar-nos en el teu mòbil