Es compleix un any del presumpte macrocontagi de Perpinyà

- -
Analitzem les reaccions franceses a l'esdeveniment independentista i l'estudi que afirma que l'acte va poder provocar una "explosió de contagis" sense precedents.         
Voces Layetanas
José A. Ruiz 28/02/2021 1161

Retrocedim un any exacte, o tot l'exacte que es pot ser si es té en compte que parlem del 29 de febrer d'un any de traspàs. Encara faltaven 12 dies perquè l'OMS declarés la pandèmia global i tres dies més perquè es declarés a Espanya l'estat d'alarma, però la Generalitat ja estava al corrent del risc sanitari. La cancel·lació del Mobile World Congress a Barcelona ja era història i l'OMS advertia no fer actes públics amb més de 1.000 persones. Malgrat tot el "govern" nacionalista va retardar el seu propi pla d'actuació contra la COVID-19 (cosa que ja han admès en TV3) per a permetre una demostració de força a Perpinyà (França), un territori que l'independentisme català reclama com la "Catalunya Nord". Per a aquell homenatge a Puigdemont s'havia decidit ficar a 200.000 catalans en cinc-cents autobusos, tancats durant hores de trajecte per a concentrar-los en un recinte firal durant un altre munt d'hores i, de nou, tornar-los a apinyar en autobusos i retornar-los a les seves llars. 14 dies després (el cicle de contagi del COVID-19), Catalunya experimentava la major explosió estadística de morts del món, quelcom del que dóna compte  l'informe elaborat per la plataforma catcovidtransparencia que podeu consultar aquí.  La Generalitat ha editat des de la seva publicació desenes de webs amb denominacions iguals a la del nom de l'informe, moltes d'elles molt promocionades, amb el que han aconseguit que la gent no trobi l'informe si el busca, excepte amb l'enllaç concret. L'informe és exhaustiu, es basa en dades públiques i objectives, és facil d'entendre i no deixa lloc a dubtes.

L'escalada que no es podia amagar
 
Tornant als fets, les conseqüències de l'esdeveniment van començar ràpidament a ser difícils d'amagar. Les xifres (malgrat l'enorme opacitat autonòmica) eren impossibles de maquillar. En un moment donat la Generalitat va deixar de comunicar a Madrid les seves dades de defuncions, sent l'única comunitat autònoma que ho feia. Als pocs dies, el President de la Generalitat, Quim Torra, comunicava que estava infectat. Era el primer president autonòmic a fer-ho i seria l'únic durant bastant temps. Ell també havia estat a Perpinyà.
 
L'escalada va ser terrorífica. Igualada i la conca de Ódena van ser posades en quarantena. En cap altra comunitat va haver d'aïllar-se un municipi en aquells primerencs temps de la primera onada. D'Igualada havien partit i tornat 12 dels autobusos de Perpinyà. Més de cinc-centes persones havien embarcat allí, viatjat juntes, passat el dia juntes, respirat el mateix aire durant hores i desembarcat en el mateix lloc. Alguns es queixaven de no trobar-se bé ja en el mateix viatge. Tot i això el govern nacionalista va atribuir el brot massiu a un menjar de treball celebrat un dia abans a la qual van acudir 80 persones. Aquesta va ser l'excusa oficial, encara que la denominada "pacient zero" va afirmar no haver acudit a aquest menjar. El govern no va considerar mai replantejar-se la seva versió oficial. Mai van considerar atribuir els brots a un acte que ells mateixos havien organitzat.
 
Els mitjans públics del nacionalisme van insistir a llençar pilotes fora. En un dels programes emesos per TV3 amb corresponsals a Madrid sobreimprimían sota els periodistes: "La crisi del COVID, des del lloc d'origen". Com sempre, la culpa era de Madrid, no de València (d'on presúntamente havia passat a Catalunya) ni d'Itàlia (d'on podia haver passat a València), ni de Wu-Han, el veritable origen. I per descomptat, no s'esmentava Perpinyà. L'origen del mal era Madrid. Ponsatí (una de les ponents de Perpinyà) feia broma "de Madrid al cel", i davant la posterior escalada de morts a Madrid l'independentista Canadell es fotia "L'Espanya vaciada..", mentre Gabriel Rufián protestava i la responsable de salut Alba Vergés posava tots els seus esforços perquè l'exèrcit no instal·lés hospitals de campanya a Catalunya.
 
Tot i això la lamentable gestió de la pandèmia no és el propòsit d'aquest article, així que tornem a centrar-nos en aquell possible mal col·lateral de la manifestació nacionalista.
 
Quina emprenta va deixar a Perpinyà el presumpte macrocontagi?
 
El que no pot negar-se és que transcorreguts uns dies de l'acte (més o menys equivalents al cicle de la malaltia) Perpinyà es va convertir en el focus principal de COVID en el sud de França. Cap altre municipi igualava els seus indicadors.
 
El fet és que ja abans de la celebració de l'esdeveniment no només els mitjans espanyols plantejaven el risc sanitari que comportava (nosaltres ho vam fer en aquest article), sino que també ho feien els mitjans francesos com Actu.fr (Francia oest).  Ja el dia de l'esdeveniment el diari Equinox alertava que la previsió d'assistents (s'estimaven 200.000) era excessiva per al recinte firal i relatava com Puigdemont demanava la "reunificació" de la Catalunya separada per Espanya i França. Polítics com Francis Chouat (PS) o Guillaume Larrivé alertaven de les arengues nacionalistes que amenaçaven la convivència i la unitat de la República Francesa.  El digital Euronews es feia ressò de les crítiques de diferents personalitats de la política francesa alertant de la greu irresponsabilitat sanitària.
 
El govern municipal de Perpinyà havia mantingut fins llavors excel·lents relacions amb el nacionalisme català i havia donat suport a la causa secessionista. Un suport centrat en torn a l'alcalde Jean-Marc Pujol i basat en múltiples interessos que la població de Perpinyà no semblava compartir. Mai no sabrem si el possible macrocontagi produït per la manifestació va acabar de desnivellar la balança, però el fet és que les eleccions municipals van tenir lloc a la fi de març, un mes després de l'esdeveniment i amb la pandèmia campant pel municipi. Puigdemont havia participat en la campanya donant suport al govern continuista del seu amic Pujol. El resultat va ser un rebuig frontal i una victòria única de l'extrema dreta patriòtica francesa de Marie Le Pen, una cosa inèdita en tota França. Els perpiñanenços havien votat massivament a un partit que reivindicava una identitat plenament francesa, i Puigdemont va perdre els seus principals suports en aquest municipi.
 
El quatre d'abril el rotatiu d'influència al Rosselló Ouillade es feia ressò d'una denúncia en la qual s'acusava directament el mítin independentista de propagar els contagis i disparar les morts a Perpinyà i en el sud de França. La denúncia estava impecablement fonamentada i s'acompanyava dels preceptes legals de la legislació francesa que l'organització hauria pogut infringir. A més, el denunciant va obrir una petició en Change.org perquè s'investigués el tema, encara que aquesta petició no va tenir suficient seguiment.
 
França prenia consciència dels perills del virus i del nacionalisme
 
Ja pel mes de maig un catedràtic de farmacoepidemiología de la Universitat d'Oxford indicava la possibilitat que els catalans estiguessin propagant la malaltia. El diari francès France3, que cobreix la regió d'Occitània, es plantejava la "qüestió delicada" de si la concentració independentista va poder afavorir la propagació del virus en el sud de França.
 
Al desembre de 2020 en el mitjà francès Revue Politique et Parlementaire la columnista Laurence Taillade recorda l'esdeveniment com un greu i irresponsable risc sanitari arran d'una possible nova manifestació en una altra localitat francesa. Taillade aprofita per a fer un repàs per la història recent del nacionalisme català, des del referèndum il·legal de l'1 d'octubre (al qual titlla de "falsejat") fins a la fugida de Puigdemont i els seus ("els menys valents", segons la columnista) i descriu al nacionalisme com una "organització que estén els seus tentacles per diversos paissos", denunciant adoctrinament en escoles franceses, maniobres de "substitució lingüística", manipulació històrica i "relats sobre el país català" basats en el victimisme, així com el qüestionament de la qualitat de l'estat de dret de la República Francesa. Això d'aquí, ni més ni menys.
 
En resum, la concentració a Perpinyà va poder tenir dos efectes prou evidents i diferenciats. D'una banda va poder suposar una "tempesta perfecta" (involuntària però temerària) en la propagació de la pandèmia tant a Espanya com a França. D'altra banda va poder suposar un avís a navegants per als ciutadans del Sud de França que veien com els problemes de convivència de Catalunya amenaçaven amb reproduir-se a la seva terra i com els polítics independentistes situaven la seva ideologia per davant de qüestions molt més urgents i vitals.
 
Ells semblen haver après. Perpinyà sembla ara mateix haver avançat prou en la immunització contra el virus. I contra l'independentisme.
 
A veure si nosaltres també aprenem.

 

                   

Onda Layetana Noticies: Articles relacionats