Els Mossos d'Esquadra ja actuen obertament com a policia política

Set catalans s'han convertit en els primers autèntics 'Presos polítics' d'una policia autonòmica que ja no dissimula les seves directrius polítiques.         
Noticias
José A. Ruiz 02/07/2019 3369
Dijous i divendres passat un operatiu dels Mossos d'Esquadra va detenir al Maresme (Barcelona) a set ciutadans catalans per retirar simbologia política de l'espai públic i dipositar-la a la porta del consistori, en una activitat de neteja que s'estén cada vegada més per la geografia catalana. Aquestes persones van ser traslladades de Barcelona a Girona per a ser empresonades durant tres dies i tres nits per una acció que segons les lleis vigents no constitueix cap delicte, ni tan sols lleu, però que ha estat objecte d'un seguiment i persecució similars als que podrien dur-se a terme en el context d'un operatiu anti Jihadista.
 
No és la primera vegada que la policia autonòmica catalana porta a terme intervencions seguint consignes polítiques, però si és la primera vegada que ho fa tan a les clares, detenint gent per retirar símbols independentistes mentre els qui els manen fan servir a funcionaris públics pagats per tots per a col·locar-los i per a retirar símbols constitucionalistes, doncs cal recordar que des de fa alguns anys són els propis funcionaris públics dels ajuntaments els que col·loquen tant llaços grocs com banderes estelades seguint les ordres dels seus alcaldes. I cal recordar també que en municipis com Barcelona cada vegada que es produeix el cas contrari, és a dir, cada vegada que són els ciutadans constitucionalistes els que realitzen pegades massives de banderes espanyoles han estat els propis efectius municipals els encarregats de netejar-les seguint instruccions precises de no tocar els símbols nacionalistes. Quan això ha succeït el consistori barceloní ha mobilitzat en temps rècord no només a empleats de neteja sinó a qualsevol altre col·lectiu disponible com per exemple als interventors del tramvia urbà 'trambaix', als quals s'ha apartat de les seves funcions fins a eliminar la simbologia 'discrepant', segons ha pogut conèixer aquest mitjà. 
 
I en aquesta ocasió l'"escarment" ha estat exemplaritzant. Els catalans que es van reunir per a netejar espais públics de simbologia política no van dur a terme cap acció que mereixés detenció, però van ser retinguts el temps màxim que permet la llei (72 hores), sense respectar les sol·licituds d'Habeas corpus presentades per dos dels detinguts. Recordem que l'Habeas corpus és una garantia jurídica que obliga a que tota persona detinguda es pugui presentar en un termini preventiu determinat davant el jutge d'instrucció, qui podria ordenar la llibertat immediata del detingut si no trobés motiu suficient d'arrest, per tant aquesta figura jurídica serveix per a evitar arrestos i detencions arbitràries i assegura els drets del detingut a ser escoltat i a conèixer els càrrecs contra ell. Negar aquest dret és negar un dret fonamental, cosa que els agents han fet de forma flagrant. A més, malgrat que els set detinguts ho van ser al Maresme (Barcelona) i per actes presumptament comesos en aquesta zona, se'ls va traslladar sense un motiu justificable a un municipi de Girona en una zona a la qual el nacionalisme té molta més presència i, per tant, el previsible suport popular podria ser menor, malgrat la qual cosa centenars de persones es van desplaçar per a mostrar el seu suport als detinguts entre crits i esbroncs dels nacionalistes que van anar a boicotejar els seus esforços. La gent concentrada va llançar consignes com "ara sí que hi han presos polítics" o "ha començat la caça de bruixes", i va comptar amb el suport de la plataforma per Tabarnia.
 
Les condicions de la detenció van ser així mateix anòmales. Es va enganyar als detinguts dient-los que podrien agilitzar els tràmits i quedar abans en llibertat si acceptaven determinades condicions, com per exemple un advocat d'ofici. Se'ls va comminar a autoritzar el bolcat de les dades dels seus telèfons mòbils, la qual cosa de facto permetria als Mossos d'Esquadra localitzar a altres persones d'ideologia afí. Per a mantenir el seu aïllament es va arribar a dir a una mare que havia viatjat des de Barcelona per a poder veure al seu fill detingut que aquest no volia veure-la. Tot i això els set detinguts es van acollir al seu dret a no declarar.
 
Ja fa algun temps que nombrosos efectius dels Mossos d'Esquadra han criticat obertament la politització de la seva organització que es fa més evident com més es puja en l'escalafó. Molts d'ells fins i tot denominen al servei d'assumptes interns del cos “Genestapo” per la seva persecució d'agent no afins. Aquesta politització dels cossos i forces de seguretat ha anat in crescendo durant els últims mesos, donant-se casos com els del Cap de la policia local de Capellades, que ha arribat a realitzar una vaga de fam a causa de l'assetjament i pressions rebudes per oposar-se al fet que el seu ajuntament realitzés vigilàncies il·legals a persones que netejaven els espais públics de plàstics grocs.
 
Els Mossos d'Esquadra han actuat en nombroses ocasions de forma política, sempre dissimulant les caces de bruixes sota l'epígraf de delictes tipificables, però aquesta és la primera ocasió en la qual les acusacions ("atac als drets fonamentals" per netejar símbols polítics col·locats de forma totalitària en els espais públics) no se sostenen per cap costat. Els mossos ja actuen com a policia política, sense haver-ho de dissimular.
                   

Onda Layetana Noticies: Articles relacionats
Si. Estic assenyalant aquest botó
Prem el botó per a escoltar-nos

Descarrega una APP per a escoltar-nos en el teu mòbil