Campanya d'ERC - Els racistes són els espanyols

Cartel de las juventudes de Esquerra Republicana apostando por unos "Paises Catalanes" libres de racismo. - José Antonio Ruiz - Layetana Media
El nacionalisme reacciona a les acusacions de racisme intentant invertir els papers         
Noticias
José A. Ruiz 24/02/2020 350
Aquest és el missatge d'ERC. Els nacionalistes no són racistes, ho són els espanyols. I per a defensar-se d'ells cal aixecar fronteres.
 
Després de les últimes polèmiques suscitades per les declaracions de càrrecs nacionalistes com la consellera de cultura Mariàngela Vilallonga i l'alcaldessa de Vic Anna Erra (totes dues de JxCAT), en les quals s'al·ludia respectivament a la "raça catalana" i als "trets físics" diferencials dels "catalans autòctons", han tornat a ressorgir totes aquelles declaracions de caire racista fetes pels líders nacionalistes d'ara i d'abans. Aquesta imatge conjunta que inclou evidentment a Quim Torra (els espanyols són "Bèsties amb forma humana que beuen odi") com a Oriol Junqueras (els espanyols tenen "més proximitat genètica amb els portuguesos" i els catalans la tenen "amb els francesos"), Carles Puigdemont ("hem d'expulsar a l'invasor"), Jordi Pujol ("l'home andalús és un home destruït i poc fet"), Heribert Barrera ("els negres tenen un coeficient intel·lectual inferior als blancs") i moltes altres figures rellevants de l'entorn nacionalista, tant a ERC com a l'entorn del que un dia es va dir Convergència. I aquest corrent de pensament dóna una imatge que no queda gaire bé en un moviment que intenta vendre's davant Europa com a obert i tolerant.
 
Aquesta nova campanya sembla voler combatre la percepció del caràcter excloent del nacionalisme, vinculant objectius tan dispars com l'aixecament de fronteres o els Països Catalans (la "Grosscatalonien" del nacionalisme català) amb una cosa tan oposada com la lluita contra el racisme i l'exclusió (en el cartell es llegeix de forma destacada la frase "volem acollir"). És curiós que faci falta aixecar fronteres per a poder acollir, així com és curiós que es vinculi el racisme a tot un col·lectiu que no pot curar-se de tal condició i davant el qual cal tancar aquestes fronteres.
 
I és que el racisme només pot ser combatut amb educació, canviant la mentalitat de la gent, i no amb noves fronteres. El plantejament d'ERC, per tant, no només és incongruent, sinó que es contradiu a ell mateix, perquè ve a dir alguna cosa així com "tanquem les nostres fronteres a la raça racista".
 
L'estratègia d'acusar l'enemic dels propis pecats és una constant en el nacionalisme català. Ja en temps d'Artur Mas el seu partit (que llavors es deia Convergència Democràtica de Catalunya) feia campanya electoral amb cartells amb la llegenda "per un país en el qual cap català se senti estranger en la seva terra", en el que suposava una altra inversió de papers en tota regla, ja que és precisament el "fet diferencial" nacionalista el que sempre ha separat als catalans "autòctons" dels "xarnegos" (literalment "gossos sense raça"). Aquesta estratègia d'atribuir a l'enemic els propis defectes va portar al nacionalisme corrupte i evasor a inventar el "Espanya ens roba" al que van haver de renunciar quan l'evidència i el ridícul internacional els van forçar a això. I el mateix podria dir-se de la seva obstinació a catalogar a qualsevol discrepant de les seves tesis nacionalistes com a "feixista" al mateix temps que fan servir les eines del feixisme per a enfrontar-se als discrepants.
 
Però l'estratègia d'ERC pot no ser únicament una rentada d'imatge general del nacionalisme, sinó també una altra manera de distanciar-se del seu principal enemic: El PDECAT (o JxCAT, o com es vulguin dir avui), perquè encara que el racisme està molt present en tots dos partits és en el de Quim Torra en el qual s'ha fet especialment visible aquests últims anys, amb un líder que ha dit i escrit autèntiques barbaritats, adorador de feixistes com els germans Badía i envoltat d'una camarilla com Budó i Vilallonga que completen un quadre que qualsevol observador internacional qualificaria com d'extrema dreta, mentre que la formació de Junqueras s'autodefineix com d'esquerres (encara que els actes no acompanyin tal definició) i com coartada contra les acusacions de xenofòbia té al capdavant de la taula de negociació a un "xarnego convers" com Gabrial Rufián, algú a qui anteriors líders d'ERC com Joan Puigcercós no haguessin dirigit la paraula simplement per parlar en espanyol. A aquest respecte val la pena destacar a la foto que acompanya l'article el petit cartell, molt més humil, que reivindica "No a la immersió", en protesta per la prohibició de l'espanyol a les escoles.
 
Sigui llavors qualsevol de les dues raons, l'emblanquiment del neofeixisme o el tacticisme polític, Esquerra Republicana, la força que actualment lidera el nacionalisme, inverteix novament els papers per a acusar la resta d'espanyols de "racistes", mitjançant un cartell en el qual Catalunya s'annexiona les Illes Balears, part d'Aragó, la Comunitat Valenciana, part de Múrcia, tota Andorra, part del sud de França i la localitat italiana de L'L'Alguer. Un missatge aparentment integrador però realment excloent i expansionista, que es desacredita a si mateix, perquè dóna a entendre que el racisme és inalienable als espanyols, que són "genèticament" incapaços de canviar, amb el que el missatge podria interpretar-se perfectament així:
 
"Construïm les nostres fronteres, annexionem-nos els territoris confrontants, creiem els Paissos Catalans... i deslliurem-nos de la raça racista".
                   

Onda Layetana Noticies: Articles relacionats