Que enguany els estudiants i els seus professors s'han enfrontat a reptes inèdits és una cosa que tots hem pogut constatar. Classes a distància amb professors no acostumats a fer-ho, amb infraestructures improvisades, amb temaris adaptats a corre-cuita a noves plataformes.. Els estudiants de grau superior a tota Espanya s'han enfrontat a innombrables obstacles. Tot i això és a Catalunya on els reptes a superar han fet que, per a molts, el pagament de les taxes universitàries no hagi valgut la pena. Enumerem els tres principals obstacles als quals s'han enfrontat.
Un trimestre gairebé perdut per la pandèmia
Aquest obstacle el van tenir en comú tots els espanyols. Confinats a l'hivern i "alliberats" a l'estiu, la pandèmia va eliminar d'un cop les classes presencials. Molts estudiants s'ho van prendre amb filosofia i van aprofitar el confinament per a estudiar com mai. Uns altres van acusar fortament la falta de classes presencials que els ajudaven a mantenir la disciplina. La incertesa i l'ansietat tampoc van ser bons companys d'estudi i la escletxa digital es va encebar especialment amb els més humils. Per a alguns va ser una oportunitat, però per a molts altres va significar perdre el trimestre definitiu, truncar la recta final del curs.
Un altre trimestre perdut per la "tardor calenta" del nacionalisme
La pandèmia ha envait tant les nostres vides que molts oblidem que Catalunya va cremar durant el primer trimestre del curs que ara acaba. Els carrers de Barcelona i d'altres municipis van ser víctimes del foc i els icònics "panots" (les rajoles dels carrers de Barcelona) van ser destrossats per a fer-los servir com a munició contra policies, periodistes i ciutadans disconformes. Les universitats van ser preses per encaputxats que les van ocupar, impedint als alumnes el seu dret a estudiar. Molts professors nacionalistes van atorgar dispenses i fins i tot aprovats gratis a aquells alumnes que s'unissin a la revolta mentre identificaven als qui volien prosseguir els seus estudis. Pràcticament cada dia els estudiants havien d'enfrontar-se als encaputxats que aixecaven barricades en les entrades de les facultats perquè no poguessin estudiar, un dret que molts alumnes (i alguns professors que no toleraven aquell atropellament de drets) van haver de defensar amb les seves pròpies mans.
Sense possibilitat de sortir de Catalunya
La Generalitat de Catalunya, de manera arbitrària, ha decidit enguany retardar la publicació de resultats dels exàmens fins que finalitzin els terminis de preinscripció de les universitats de la resta d'Espanya, cosa que ha succeït aquest passat diumenge 26 de juliol. No podem saber si el propòsit ha estat frenar l'èxode d'estudiants a altres comunitats (la "fugida de cervells"), però en qualsevol cas la publicació no s'ha efectuat fins a aquest dilluns 27, deu dies més tard que a la resta d'Espanya. D'aquesta manera als alumnes universitaris catalans se'ls impedeix optar a qualsevol universitat fora de Catalunya (i molts tenien aquesta intenció) per molt bona nota que puguin haver assolit.
Aquestes tres raons són suficients per a assegurar que cap alumne universitari d'Espanya ha tingut un curs tan boicotejat com els catalans, sense comptar amb el desprestigi al qual el nacionalisme ha portat a les seves institucions educatives, en altre temps capdavanteres i ara polititzades com demostren les pressions contra la llengua espanyola o la falta de llibertat d'expressió al campus de la Universitat de Barcelona, bastió separatista al qual la discrepància és atacada fins i tot físicament i els qui la defensen són objecte d'exclusió social mentre els seus responsables callen i atorguen màniga ampla als vàndals autodenominats "antifeixistes" perquè silenciïn qualsevol oposició ideològica.
Trist panorama per a uns joves en l'etapa més crucial de la seva vida, que han d'enfrontar-se a reptes que no haurien d'haver de superar en aquest moment de creixement personal.
