L'acord aconseguit amb Unides Podemos i els nacionalistes catalans i bascos permetran que la llengua espanyola no sigui llengua vehicular a les escoles, és a dir, obre la porta al fet que si els governs regionals ho decideixen, quan els alumnes estudiïn les diverses assignatures del temari només puguin fer-ho en la seva segona llengua (recordem que l'espanyol és la llengua més parlada en totes les comunitats autònomes espanyoles).

Aquest acord, que s'incorporaria a la nova llei educativa, podria tenir efectes d'especial gravetat a Catalunya, Galícia i País Basc. A Catalunya ja s'aplica de facto la repressió lingüística (o immersió) que estableix el català com a llengua única a les escoles, en les quals l'Espanyol es tracta com a llengua estrangera, mentre que el sistema d'escoles del País Basc posa cada cop més traves a les escoles en Espanyol i aprofitarà aquesta llei per a imposar el basc com a llengua única vehicular. La nova llei permetrà als governs nacionalistes eliminar l'espanyol sense incomplir cap llei.

Sánchez defensa aquesta nova cessió al nacionalisme escudant-se en què "pot fer-se sense contravenir la Constitució" i puntualitza que les autonomies "hauran de garantir uns coneixements bàsics d'espanyol dels seus alumnes", la qual cosa segons s'interpreti equivaldria al que s'exigeix per a l'anglès o qualsevol altra llengua estrangera.

El projecte de llei haurà de superar aquest dijous els tràmits parlamentaris i enfrontar-se a una dura oposició, però amb els suports amb els quals compte està previst que tiri endavant.